1 1 v. tr. [LC] Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació). M'ho han preguntat a mi, i no sé què respondre. Li ha respost que no en tenia ganes. 1 2 v. intr. [LC] Hi ha qüestions a les quals hom no sap com respondre. El crido, i no em respon. Hem trucat tres vegades i ningú no respon. La policia els intimà, però ells respongueren a trets. 2 v. tr. [LC] Cantar o recitar (la tornada d'una cançó o la conclusió d'una oració, d'un salm, etc.). Responeu, germans: amén. 3 1 v. intr. [LC] Mostrar-se amb relació a algú o a alguna cosa tal com era d'esperar. Han fet molta propaganda, però el públic no ha respost. La mà no em respon. 3 2 v. intr. [LC] Correspondre 1 1.L'efecte obtingut no respon als esforços esmerçats. Són paraules que no responen al pensament. El mot català ull respon a l'acusatiu llatí oculum. 4 v. intr. [LC] respondre d'algú o d'alguna cosa Donar-ne garantia. Ell ho farà bé: en responc. Jo us responc del seu zel.
